dilluns, 11 de febrer del 2013

El Rostre


Josefina Peraire Alcubierre  


He volgut il·lustrar el poema amb un dels rostres dels que em sento més satisfeta d’entre els que he modelat, pensant que intensifica la força dels versos.


EL ROSTRE 

                        Haikus

Modela, el mestre, 
el rostre que el captiva. 
Batega el marbre! 


L’ideal guia 
el cisell de l’artista 
que vol palpar-lo... 


Llavis de gebre 
fonent-se en la quimera 
que els torna flama... 


Del meu llibre “A L’OMBRA DELS BAMBÚS”   
Haikais i Tankas (2001)  



divendres, 1 de febrer del 2013

Boscos nuus. Tankas d'hivern





                                                            I neix el dia 
                                                            a l’hivernal paisatge 
                                                            tramat de grisos. 
                                                            Fondalades de boira 
                                                            s’esfilagarsen lentes. 

... 

                                                            Nius de silenci 
                                                            entre les branques nues 
                                                            que el vent bressola... 
                                                            Entre vels de boirina, 
                                                            la primavera es gesta. 

... 

                                                            El vent flagel·la 
                                                            un xiprer solitari 
                                                            que trist sospira. 
                                                            Cau l’obscura hivernada 
                                                            sobre el temps de les roses... 

... 

                                                            I cau com pètals 
                                                            la neu sobre el silenci 
                                                            de la nit fonda. 
                                                            Amagada, la lluna, 
                                                            s’ha perdut l’espectacle!