Ens emportem La Fageda...
Llàstima que la camera no copsi les sensacions!
Llàstima que la camera no copsi les sensacions!
LA FAGEDA D’EN JORDÀ
Immersa en l’encanteri del teu món
m’he vist com dins un somni.
El silenci es pinzella amb el vol d’una merla,
sota el trèmul cel·latge maragdí.
I el vent remou la quietud
de l’edènic paisatge que m’envolta.
La llum dels déus s’escola entre el brancam
que trena el sostre que t’oculta.
I entre columnes d’ombres i clarors
he gaudit de les teves criatures.
I el so que neix de la petjada
es fon dins l’harmonia del teu cant.
I la frescor de l’hàlit que irradies,
m’ha convidat a perdre’m
pel laberint del teu silenci.
Arrels de foc en l’ancestral memòria
d’aquesta terra que et sustenta.
Batecs de plenitud cavalquen per la saba
del teu estiu de primavera.
Immersa en l’encanteri del teu món
m’he vist com dins un somni.
I a la Garrotxa dels volcans,
el tresor de La Fageda.
el tresor de La Fageda.
Immersa en l’encanteri del teu món
m’he vist com dins un somni.
El silenci es pinzella amb el vol d’una merla,
sota el trèmul cel·latge maragdí.
I el vent remou la quietud
de l’edènic paisatge que m’envolta.
La llum dels déus s’escola entre el brancam
que trena el sostre que t’oculta.
I entre columnes d’ombres i clarors
he gaudit de les teves criatures.
I el so que neix de la petjada
es fon dins l’harmonia del teu cant.
I la frescor de l’hàlit que irradies,
m’ha convidat a perdre’m
pel laberint del teu silenci.
Arrels de foc en l’ancestral memòria
d’aquesta terra que et sustenta.
Batecs de plenitud cavalquen per la saba
del teu estiu de primavera.
Immersa en l’encanteri del teu món
m’he vist com dins un somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada