dissabte, 21 d’abril del 2012

Un conte-poema per a Martina


 

 EL MIRALL DE LA SIRENA

                                                 Un conte-poema 
                                            per a Martina.

I... la sirena,
mai no s’havia vist el rostre nítid,
el blau mirall de l’aigua
la feia trencadissa...
Mes vet aquí,
que amb les primeres llums de l’alba,
les restes d’un naufragi
es dibuixaven, tristes,
sobre la sorra blanca.
De sobte, a ran d’escuma,
llambregava un objecte.
Aquella llum,
emmarcada de fusta acolorida,
li cridava les mans...
I una veu, sense veu,
va dir-li, mira’t!
I la bellesa li sobtà els sentits,
sense saber-se ella.
I, acaronant-la dolçament,
va saber que es palpava.
I descobrí el blau-verd
que encenia els seus ulls,
i els reflexos daurats
dels seus cabells de seda.
I el divertit somriure lúdic,
tot fent ganyotes...
I, coqueta, es guarní
amb coralls i petxines!

                                       Josefina Peraire Alcubierre


Il·lustrat per la meva néta Martina que aquest 21 d'abril fa vuit anys.