El nen a qui li agradaven els cotxes

                                                      Conte-retrat inspirat en el meu nét Arnau 
                                                      que aquest disset de juliol fa sis anys.

                           Hi havia una vegada un nen a qui li encantaaaaven els COTXES.
                           Cotxes, cotxes, cotxes. BRUM, BRUM, BRUUUUUUM...
                           Els feia corre a totes hores per passadissos i parets,
                           pels perfils de cada moble, per la tapa-pista del bidet...
                           Cotxes, cotxes... COTXES al COTXE!
                           Els duia a les butxaques, a la motxilla, n’amagava a llocs secrets
                           i, cada nit, li acompanyaven dos de petits sota el coixí...
                           Mes vet a qui que un dia descobrí els AVIONS i en un no res,
                           féu de la galeria, l’aeroport. I despegaven i aterraven
                           i els tornava a fer volar tot corrent de puntetes
                           per conquerir un vol més alt...
                           Però una diada de Sant Jordi s’enamorà de la llegenda
                           i es féu pintor de DRACS valents que defensaven la princesa,
                           de cavallers i castells, d’escuts i banderes...
                           Mes un matí assolellat, els seus avis, el portaren a l’Aquàrium
                           i, fascinat pel TAURÓ, el féu rei dels seus colors
                           i els dibuixava ferotges mostrant les esmolades dents
                           i emergint com una onada entre esquitxos d’escuma.
                           I..., de moment, TAURONS, TAURONS, TAURONS
                           fins a un nou descobriment!