Avui, he llegit un article al diari “La Vanguardia” titulat: NOVA YORK: “A la intempèrie del canvi climàtic” -signat per Francesc Peirón, corresponsal a la mateixa ciutat - Ens recorda que del Canvi Climàtic no se’n va parlar a les presidencials dels EUA, tot i el “Sandy” i que, aquest fet, evidencia que “la realitat despulla els polítics”. Remarca que les inundacions seguiran perquè la defensa natural de dunes i aiguamoll ha desaparegut. S’ha trinxat el paisatge buscant el guany especulatiu entre d’altres efectes...
La Natura se’ns rebel·la, ens avisa... Cal doncs preparar el futur immediat, reparar els danys i restablir l’equilibri. L’article m’ha fet pensar en un poema que vaig escriure al 2005 titulat “PROGRÉS...?” que tinc publicat al meu llibre “Sucre amarg” i que recupero al meu bloc per als amics que em segueixen.
PROGRÉS ?
La mà de l’home
destrueix la natura.
La mort ens mira...
S’esquerda el blau dels gels perpetus
amb un brogit de fera amenaçant.
I les aigües tranquil·les s’esvaloten ferotges
en la cursa cruel on venç la mort.
Un vel opac gestat per la desídia
es fa presó d’un viure sense estels.
I avancen els deserts de nu silenci
com una onada de verí fatal.
El cel s’allunya de nosaltres,
els extrems esdevenen més extrems...
El punt final apocalíptic
espera el fet que premi el botó roig!
