dilluns, 30 de gener del 2012

Al llindar del no-res



AL LLINDAR DEL NO-RES


Ploro el paisatge
que els meus ulls no retroben.
Esborrat el seu verd,
callat el rierol...
Sota un mar de ciment,
resta closa la infància.
Despietada, la cobdícia
devora la bellesa.
Insensible progrés
que avança enrere...
Respiro l’aire trist,
orfe d’aromes,
mentre m’allunyo
sota un blau sense ocells...

Al llindar del no-res,
només resta el record.


divendres, 6 de gener del 2012

Castellers




                                                                                                                  (*)



CASTELLERS


Com vent propici i veles blanques,
la sinergia de la pinya
enlaira l’enxaneta.
Força, esperit i pàtria
impulsen l’escalada
i, a cada cos, un crit de terra.
I amb els ulls en el blau,
culmina el seu cimal
tot fent l’aleta!





(*) Dibuix realitzat a partir d'una imatge de la fotògrafa Anita AlRo