dilluns, 30 de gener del 2012

Al llindar del no-res



AL LLINDAR DEL NO-RES


Ploro el paisatge
que els meus ulls no retroben.
Esborrat el seu verd,
callat el rierol...
Sota un mar de ciment,
resta closa la infància.
Despietada, la cobdícia
devora la bellesa.
Insensible progrés
que avança enrere...
Respiro l’aire trist,
orfe d’aromes,
mentre m’allunyo
sota un blau sense ocells...

Al llindar del no-res,
només resta el record.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada