divendres, 17 de maig de 2013

Laberint de silencis





LABERINT DE SILENCIS 


Udola, el vent, pels carrerons estrets 
d’un poble abandonat. 
Laberint de silencis perennals, 
i un campanar sense campanes 
que toca a morts... 
Tot exhala laments de solitud, 
entre els vestigis de bellesa 
d’un claustre espoliat. 
Un vell xiprer custodia les restes... 
Com ànimes en pena, 
rodolen, enfollides, 
les fulles mortes d’un jardí 
presoner de l’oblit.


Cap comentari:

Publica un comentari