diumenge, 20 de març de 2011

Un tast d'Enfilo Llunes

Per tal de que us feu una idea global del llibre, avui us ofereixo alguns
poemes de les dues primeres parts:  Enfilo Llunes i Aromes Breus.

D'Enfilo Llunes, la part intimista del llibre:

ENFILO LLUNES...

Melangiosa, enfilo
llunes d’amor,
pluges d’estrelles,
íntims concerts a quatre mans
sota el pal•li argentat
d’una nit blanca.
I em penjo el màgic collaret
per penetrar en un temps
que no ha perdut els seus colors.
I em bec l’alè fragant
d’estius de gessamí
que encara impregnen
la meva pell...

Mirada endins,
tremola un pleniluni,
aquesta nit de lluna absent.




AQUELL PONENT...

                                                 La llum dibuixa al mar
                                                  una quietud daurada...
                                                                                 Carles Duarte

Escric la posta en els teus ulls,
el darrer foc que fon el dia
i el devessall de violetes
que encén la nit.
L’instant precís
en que es fa lluna la mirada
i ja no calen les paraules.

L’instant que fou preludi
d’un somni compartit!



D’Aromes Breus, exclusivament haikus i tankas i que potser caldria recordar, per aquells que s’animin a enfrontar-se al repte de la brevetat, que la forma més genuïna del haiku és formada per una unitat de tres versos de 5-7-5 síl•labes o sigui 17 síl•labes en total en aquest ordre.
I la Tanka, potser com una extensió del haiku, és de 5-7-5-7-7 síl•labes, o sigui 31 síl•labes en total amb aquesta ordenació. Els versos han de ser blancs -metrificats-, sense assonàncies de rima.

En aquest cas, els haikus i les tankes també són de caire intimista per relligar amb “Enfilo llunes”.


HAIKUS
                                                                                                    

Esguard de lluna...
Foguera de paraules
que tu incendies.

...

Als ulls deturo,
escàpola, la imatge
d’abrils que fugen.

...

Amor degoten
les mil llunes secretes
que sempre em miren.

...

Besos salobres
a la platja deserta,
d’argent vestida.

...

Lluna manyaga
que la pell ens tatues
d’un nacre efímer.

...

Amarga el sucre
d’imatges delitoses
que el temps segresta.

...

L’enyor em dicta
versos de llunes blaves
i cants d’escuma.

...

Vestits de versos,
els focs antics atien
brases d’autumne!

       


TANKAS


Sovint passejo
contemplant els objectes
de cada estança.
I em parlen veus ocultes
de mil instants fugaços.

...

I faig la ruta
que l’amo temps em dicta.
Feroç vertigen
que va cremant les hores...
Mes resten als meus versos!




1 comentari:

  1. Josefina Peraire és una poetessa que destil·la harmonia i sensibilitat en tota la seva obra. Llegir-la és un plaer pels sentits. I sempre amb un toc original molt propi d'ella, que convida a rellegir cada un dels seus versos. El seu darrer llibre "Enfilo llunes" m'agrada. Fixeu-vos que no dic "m'ha agradat" sino que dic "m'agrada" perquè el conituo llegint i llegint. FELICITATS JOSEFINA!!!!

    ResponElimina