diumenge, 29 de maig del 2011

Un tast de "A l'ombra dels bambús"


EL HAIKU I ELTANKA


M’atrau el repte de la brevetat, d'encabir en les disset sil·labes del haiku o en les trenta-una del tanka tot un món de sensacions; aconseguir aquell suggeriment que et faci veure allò que no és escrit. És per això que en tots els meus llibres, hi ha una part destinada per aquesta especialitat.

“A l’ombra dels bambús”, el meu primer llibre, va precedit per un poema introductori que diu:
           
 
AIRES D’ORIENT

M’arriben aires d’orient sadolls d’estímuls.
La memòria em besa amb el record.
I tanco els ulls per contemplar paisatges,
revivint un silenci ple de sons.
I se m’obre el ventall de les llegendes
que glorifiquen temps remots.
I sento ales que m’enlairen
fins al cim porpra on neix el Sol.
A l’ombra dels bambús, un vell poeta
m’ofrenava els secrets del seu tresor...
I amb saviesa mil•lenària
el pas afirmo poc a poc...

A L’ombra dels bambús
s’ha encès una quimera
que dissipa les boires del meu jo.



Us ofereixo un recull d’aquells haikus i tankas què m’evoquen vivències que encara fan tremir la meva pell... 


HAIKUS 
                      
                                                             ... de la infantesa


Torna la barca
amb la xarxa dels somnis
plena de lluna...
...

Vol de gavines
en el retrat que albiro.
Corre una nena...
...

Ones de rostres
en la platja daurada
d’antics somriures...
...

L’estel s’enfila
pel corrent que el bressola,
i dansa, dansa...
...

Em tornen plàcids,
dins la llum del miratge,
els dies verges.



                                                                   ...de l’adolescència

Terra mullada
en el record que em nia.
Tarda de pluja...
...
       
Brollen imatges
de la capsa secreta
de llums antigues...
...

El cor cavalca
pels sentits que s’encenen
al pas d’un rostre...
...

Un tall de lluna
tremola al fons de l’iris
que em diu t’estimo...
...

L’amor atrapa
l’instant que es fa perpetu
en l’íntim àlbum...
...

Un munt de cartes
em guarden les aromes
dels dies verges...



                                                          ... de la Natura
 
  Desplega el lliri
l’espiral del seu pètal
de clar de lluna...
...

El sol naixia
sobre l’ala boirosa
de l’oreneta.
...

El desmai bressa
l’ocell que s’emmiralla
en l’aigua immòbil.
...

Rauca el silenci
en la tarda de pluja.
Riu la granota...
...

El narcís, dúctil,
es mira en la llacuna.
Foc sense flama...




TANKAS 

                                              ...intimistes

Tinc dues coses
que em són imprescindibles:
un vell poema
que sempre m’acompanya
i un somni que perdura.
...

Em sembla veure
en la gota que llisca,
l’inici màgic
que conforma el miratge
on beslluma el teu rostre.
...

I com desitjo
que el meu nom pugui encendre
la teva fosca,
i et sigui cel i lluna
i el far d’un mar en calma!
...

Aromes blaves
esclaten entre besos.
El lilà brosta
sota el porxo que oculta
la trobada furtiva...



                                                         ... de la Natura

La boira irisa
la teva pell de lluna,
oh lliri d’aigua.
I quan la nit t’acotxa
ets pura llum d’estrella!
...

Sento un silenci
clapejat de murmuris
i d’harmonies,
entre bedolls de plata
i tremolor de fulles...
...

Damunt la sorra,
la gavina projecta
la seva imatge,
i el seu vol em dibuixa
una ombra fugitiva...
...

I l’oreneta,
instintiva, s’enlaira
vers altres límits,
al crit del seu rellotge...
Misteri en clau de fuga!
...

El vent flagel•la
un xiprer solitari
que trist sospira.
Cau l’obscura hivernada
sobre el temps de les roses.




I ara us ofereixo uns poemes blancs amb estructura de Haiku, o de Tanka, o amb les dues formes combinades.


EL ROSTRE


Modela, el mestre,
el rostre que el captiva.
Batega el marbre!


L’ideal guia
el cisell de l’artista,
que vol palpar-lo.


Llavis de gebre
fonent-se en la quimera
que els torna flama...




EL SECRET


Trobo, perduda,
dins un llibre una carta.
Closa en un sobre,
car mai no ha estat oberta.
El temps l’ha esgrogueïda.


Amb lletra negra,
un “per a tu” és missiva
d’antiga data.
He lluitat amb el dubte
de desvetllar la fosca.


No vull saber-ho.
Històries ocultes
que algú amagava.
Vull que dormi el misteri...
Serà el secret del llibre!




L’ARBRE ENCANTAT


Als peus d’un arbre,
de remota aparença,
he sentit l’eco
de remots episodis,
sota els solcs de l’escorça.


I, amb els ulls closos,
s’encén la fantasia,
i brosten, fúlgids,
cavallers de llegenda
cavalcant el miratge.


Tremola el terra
i m’escabella l’aire,
quan passa el somni...




LA COVA VERGE


I, dins la cova,
servada pel silenci
de la nit llarga,
el temps i l’aigua es nuen
i engendren l’obra mestra.


Oh temple màgic,
caprici de natura,
recer de nimfes...
La llum de la llanterna
el teu secret profana!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada