Autodefinició

SÓC URBANITA


Em plau la solitud
i em mana el pas independent.
M’atrapa la ciutat, cromàtica marea
on tothom és ningú...
Paradoxal paisatge
on palpo allò que em crida.
Vull saber-me invisible entre les masses
i gaudir vols de llibertat.

Mes, sento dins el pit el puntual desig
de fondre’m en el verd de la Natura,
percebre el seu batec
i embriagar-me amb l’elixir
que destil·len aromes i remors.
Màgic antídot
que m’allibera de foscors!

Jo, tan urbana, tan salvatge...

                                                                              Del meu llibre “Interiors”